Visitsantllorenc.com
Informació del municipi
El terme municipal de Sant Llorenç des Cardessar té una superfície de 82,1 kilòmetres quadrats, i 8700 habitants. Es troba situat al Nordest de la illa de Mallorca (Espanya).
El municipi està compopsat per dues localitats d´interior que són Sant Llorenç des Cardassar (3000 habitants) i Son Carrió (1000), a més de les poblacions turístiques situades a la costa que són S´Illot, Sa Coma i Cala Millor.
El municipi de Sant Llorenç compta amb més de 70 jaciments arqueològics prehistòrics catalogats entre coves d´habitatge i enterrament fins a restes de poblats talaiòtics com el de s´Illot. De l´època romana cal esmentar la basílica Paleocristiana de "Son Peretó". De l´època de dominació àrab en queden vestigis a la toponímia. Després de la conquesta de l´Illa de Mallorca per part del Rei Cátala Jaume I que la convertí al cristianisme, la bul·la del papa Inocenci IV (1248) esmenta ja la parròquia de Santa Maria del Bellver, on es retia culte a Sant Llorenç. Durant molts d´anys el terme s´anomenà Santa Maria de Bellver o Bellver, no obstant això també apareix documentat com a Sant Llorenç de Bellver (1349) i Sant Llorenç des Cardassar (1519). El 1612, davant la inseguretat de les costes i els atacs constants, el 1617, el Gran i General Consell havia manat construir la fortalesa de la punta de n´Amer o castell de Punta Amer sobre una antiga fortificació que s´acabà a finals del S. XVII.
La independencia municipal no arribà fins al 1892, fins aquest any Sant Llorenç era part del municipi de Manacor.
Pel que fa al creixement de Son Carrió, durant la segona meitat del segle XIX es produí un procés de parcel·lació significativa prop de l´antic oratori de Son Tovell. Entre 1885 i 1893, s´establiren les possessions de Son Tovell, Sa Gruta, Es Rafal de sa Riba, Son Berga, es Molinet i es Boscarró, entre d´altres. El 1879 el nucli de Sant Miquel, com era conegut llavors Son Carrió, tenia tres carrers longitudinals i quatre de transversals, molt semblant al que coneixem actualment. S´ha de destacar la construcció del nou temple parroquial finalitzat el 1907, projectat per Antoni Maria Alcover, i la instal·lació al nucli de les monges franciscanes, el 1899.
L´activitat económica ha canviat del sector primari al terciari -el principal actualment al municipi- en pocs anys. L´activitat de bordats i una mínima industria de fusteries, fusteries i alguns magatzems agrícoles es combinaven amb l´agricultura fins que el turisme va canviar-ho als anys 60. L´any 1948 s´autoritzà la parcel·lació de Ca n´Amer de S´Illot, i ben aviat començà el desenvolupament de les zones turístiques. El 1959 es començà a urbanitzar S´Illot; el 1965 s´inicià la parcel·lació de Son Moro (Cala Millor). Aquest any, entre Cala Millor i S´Illot ja hi havia 19 hotels, amb 1.414 llits.
El turisme, la construcció i les activitats que s´hi asocien han estat el motor econòmic del municipi que s´ha adaptat als nous canvis, creant les infraestructures necessàries. L´any 1999 s´inaugurà l´Auditòrium sa Màniga situat a Cala Millor per complementar l´oferta d´oci i allotjament de la zona.